Perquè la monogàmia és sovint tan avorrida?

Perquè la monogàmia és (sovint) tan avorrida?



Generalment, les parelles monògames es formen a partir de l’enamorament* mutu (malgrat ben sovint es formin per motius de reconeixement i posició social). Així doncs, l’afinitat que pugui haver-hi entre aquestes dues persones, és un factor secundari, i això fa que sigui molt habitual trobar parelles amb un baix o nul grau d’afinitat entre elles. Aquestes relacions es sustenten en l’estat d’enamorament, però al no compartir afinitat, la seva relació és avorrida, buida i sòrdida “fora del llit”. Això no suposaria cap inconvenient si aquestes parelles acceptessin aquesta realitat i limitessin la seva relació al terreny afectiu i sexual. El problema és que la cultura de la monogàmia condueix a aquestes persones a construir un projecte econòmic-ociós de vida (habitatge, turisme, cotxe, fills…) sobre una relació afectivo-sexual, la qual cosa les porta a haver de compartir el 90% del seu temps “lliure” amb una persona amb qui no comparteixen afinitat. Aquesta convivència pot ser fins a cert punt sostenible mentre dura l’enamorament, però tan bon punt passa de llarg, la relació pot ser un autèntic martiri. Pot ser un martiri d’avorriment o el que és pitjor: un martiri de discussions que poden derivar en violència verbal, psicològica i física. Sols sobreviuen aquelles parelles més ferventment creients en la monogàmia o les que comparteixen una autèntica afinitat.


Hi ha una altre argument que explica el tedi que provoca la monogàmia: per definició, una persona totalment satisfeta no té cap raó per cercar l’amor, la insatisfacció és el motor del desig, és l’essència de l’amor romàntic. La paradoxa és que en la parella monògama tenim contínuament allò que ens falta i això ens porta a l’extinció del desig i, finalment, a l’avorriment. La bona notícia és que la satisfacció definitiva no és d’aquest món. Tal i com passa amb la gana, no desapareix tan bon punt és satisfeta: s’adorm fins al pròxim despertar. Això és el que, a la curta o a la llarga, ens porta a cercar altres persones enlloc de tancar-nos a casa acatant la monogàmia.


Extret de : difon la idea