miércoles, 29 de julio de 2009

La manada de barna




Acabar amb els rols que imposen els gèneres es el major desafiament polític que proposa el Post Porno ( o no,..)

martes, 28 de julio de 2009

Enllaços tortilleros

Al blog de Cultura Lesbiana hi ha un recull extens de blogs de bollerio per ordre alfabetic.

http://culturalesbiana.blogsome.com/lista-de-blogs/

Hi ha de tot. Des de lo mes conyudo e identitari passant pel XO-XO-KLAN.

Fins, fins... millor vegueu-ho vosaltres mateixa.

lunes, 27 de julio de 2009

Skinhead

.



En el siguiente enlace podéis ver sexo entre skinheads que pone los pelos de punta: http://www.gayforit.com/video/7721/punk-fisting

Disfrutad!

domingo, 26 de julio de 2009

miércoles, 22 de julio de 2009

Com ? ....Relacions monogamiques

En els ambients del rotllo s'accepten tant les relacions obertes com les restringides (monogàmiques) per igual. Això té una justificació prou raonable: la gent és lliure d'escollir la seva forma de relacionar-se, no hi ha un únic model de relació políticament correcte, etc. Tot i així, hi ha un munt de raons per pensar que aquest punt de vista és massa simplista.

Per començar, en les societats de masses consentim tot tipus de relacions coercitives. Treballem per un salari, som consumidors capitalistes i per tant, explotadors de treballadors... és realment difícil trobar relacions que no estiguin basades en algun grau de coerció o explotació. Consentim relacions coercitives, però això no vol dir pas que les desitgem. Des dels anys 70 (com a mínim!) el feminisme radical ha estat explorant les principals diferències entre consentiment i desig, especialment en l'àmbit de les relacions afectives i sexuals. Per posar un exemple, moltes dones consenten el sexe per tal d'evitar violacions. L'arrel del consentiment es troba en el llenguatge de la llei i el dret a la propietat.

Així doncs, la gent consent relacions restringides tal i com ho fa amb altres relacions coercitives però, realment les desitja? No necessitem posar regles sobre coses que no temem. Si dues persones només desitgessin tenir relacions sexuals entre elles dues, llavors no caldria que es posessin regles. La coerció es troba en el control d'aquest desig, tant el propi com el de la persona que desitges i estimes.

La monogàmia és un contracte precisament perquè no esperem monogàmia literal, sinó perquè esperem que la nostra parella desitgi sexe amb altres persones que no son nosaltres. Potser no ara, però indubtablement en el futur. També esperem que la nostra parella posi regles per controlar el nostre desig ja que tampoc confiem amb l'exclusivitat del nostre desig sexual. Per això és ridícul que les parelles monogàmiques justifiquin que s'han prohibit tenir sexe amb altres persones pel fet que no desitgen tenir sexe amb ningú més.

Les relacions restringides operen d'acord amb el consentiment però no amb el desig. Tot i que hi ha raons per desitjar coaccionar i ser coaccionat. Desitgem això perquè desitgem controlar, posseir allò que està al nostre voltant. Aquest és un desig fixat en el mite que podem fer això amb els éssers humans, i encara pitjor, que podem fer-ho en nom de l'amor quan en realitat és control. Si no podem abandonar la nostra creença sobre la possessió d'allò sense límits: i amb això em refereixo a coses com ara l'amor, l'afecte, el desig sexual... com podem aspirar a renunciar al control d'allò que té límits—com ara els recursos del món?

Malgrat aplicar una vigilància i/o força constant, ningú pot evitar que la seva parella estimi o tingui sexe amb altres persones. L'únic que podem fer és creure que podem evitar-ho.






Acceptar les relacions monogàmiques de la mateixa manera que les relacions lliures, és tan ridícul com pretendre que les societats industrials puguin coexistir amb les societats basades en la natura (i sino, vegeu com estan les tribus indígenes de tot Amèrica). Dir que sóc lliure de no posseir terra si tu ets lliure de posseir-la, és banal. La teva possessivitat depèn de la meva conformitat, i des de que no crec amb la propietat privada, no accepto la teva possessivitat.



Si creiem que l'amor hauria de ser regalat lliurement a partir del desig, no podem respectar la cultura de l'amor-mercaderia i la parella-possessió.

Això significa que no actuar d'acord amb els meus desitjos en estimar qui vulgui quan vulgui, és ser còmplice amb un sistema de coacció, de control i possessivitat al qual m'hi oposo. En una societat lliure no es demanarà el consentiment d'una persona per dormir amb una altra de la mateixa manera que no demanaríem a un pare el consentiment de casar-nos amb la seva filla. S'actuarà a partir del desig i el respecte, enlloc del consentiment i la inseguretat.


“Respectar” les relacions restrictives significa perpetuar-les.
ACCIÓ DIRECTA


I perquè no declarar la guerra a la monogàmia? I seduir a parelles, xicots, companyes,... obrint una escletxa en les seves relacions tancades i possessives? Quan estem amb algú que ens atrau i sabem que té parella, automàticament descartem tota possibilitat d'intimar amb aquesta persona, o almenys fins que es trenqui la parella (la qual cosa esperarem amb impaciència!). Però tan bon punt ja no creiem amb les regles de la monogàmia, ja no tenim necessitat de reprimir els nostres desitjos i mantenir-nos fredes amb ningú que ens atragui. Podríem ajudar als oprimits per les seves gelosies a alliberar-se “robant” petons als seus llavis prohibits. Si això et xoca o t'ofèn, potser t'hauries de preguntar perquè.




Extret de: Difon la idea

lunes, 20 de julio de 2009

Polipaleta! - Fitxa artística

.





Tipus: Polipoesia queer / cabaret literari.
Descripció: Lectura de textos en to humorístic de diferents autors, en català i castellà, acompanyada de bases sonores i petites performances

Públic destinatari: adults
Format: Cafè teatre / cabaret / sala petita
Durada: Sota demanda. Espectacle complert: 45’

Sinopsi:
Polipaleta! et convida a entrar en un petit cabaret poètic que pretén despullar-nos de les nostres divinitats i deixar-nos en calces emocionals. Elles tenen les formes d’una monja moderna i l’ànima d’un clown una mica pervers. Mitjançant una àcida lectura de textos i un seguit d’accions poètiques delirants, viurem una tendra sàtira sobre els nostres costums, maneres i sentiments quotidians. Un desastre de poètiques proporcions, vaja...







sábado, 18 de julio de 2009

Poetiques del cos

Pren la cendra dels teus ulls
per recollir els plaers del llit,
ara que saps que hi ha
tantes sexualitats com cossos possibles,
infinitats de jocs en l'abisme de la nit
i en les mentides del carnet d'identitat.
Performativitza un cos discursiu, llegeix-te,
busca les boges de l'altell,
i empassa't les metàfores de la ploma,
crea llenguatze emfatitzant
l'espai de diferència
ofegat entre repeticions,
que tot són fotocòpies,
escolta la subversió de 'l'exterior constitutiu'
-no sempre és perfecta la impressió.
Troba els 'no-llocs' desplacats del conflicte,
encén el cigarro que no hauries de fumar,
devora't el sexe, fes-me plorar.
I a poc a poc, com l'heura,
instauraràs la revolució dels mots
i es trencaran cadenes,
anomenaràs el món amb les teves paraules,
encetaràs la perspectiva d'un sistema possble
que ara s'encega amb la llum de neó
d'un mercat que ha enterrat les nostres necessitats.
Fes-ho amb prudència, lluny dels museus.
Somriu quan et notifiquin la baixa a la feina
per provocar perills, per ser més tu que mai:
de saltar tan alt les normes
arribaràs volant on et proposis,
esquerdaràs el mur de la veritat,
esfondraràs les lleis de la desídia,
faràs l'amor com mai l'has fet abans.




Mireia Calafell "poetiques del cos"

viernes, 17 de julio de 2009

¿Que es eso de la Intersexualidad?

.


Las personas intersex son todas aquellas que, en el momento de nacer, tienen un cuerpo difícilmente clasificable en las casillas de “niño” o “niña”. Aun cuando sus cuerpos son perfectamente funcionales, suelen ser operadas antes de cumplir los dos años de vida (bajo el pretexto de evitar futuras situaciones de discriminación social) con tal de reasignarlas a una de las dos categorías.

A menudo, estas operaciones tienen efectos secundarios verdaderamente graves, hasta el punto de que algunos activistas intersex hablan de mutilación al hacer referencia a estas intervenciones. Y, claro está, finalmente los tratamientos médicos, permanentes en muchos casos, no ayudan a evitar discriminaciones.
Muchas personas intersex ni siquiera saben que lo son, o bien lo descubren bien entradas en la edad adulta dado que muy a menudo los equipos médicos recomiendan a las familias someter a la criatura a las operaciones y hormonaciones que consideran oportunas, y guardar “el secreto”.

Mientras todo este tabú rodea las vidas de mucha gente, el discurso médico avanza en la dirección de investigar maneras de prevenir el nacimiento de personas intersex, discurso que nos recuerda sin duda a las posiciones más retrógradas y contrarias a la existencia, por ejemplo, de la homosexualidad. Actualmente, no se están buscando de hecho maneras de prevenir la discriminación social de las personas intersex, sino maneras de evitar a la sociedad repensarse y descartar por obsoleto el viejo esquema de identidades binarias de sexo-género.

El pasado sábado día 16 de mayo tuvo lugar en el Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona la Jornada titulada “Moviment intersex: contexts i horizonts”, organizada por la Xarxa d’Acció Trans i Intersex de Barcelona (Red de Acción Trans y Intersex)y que contó con la asistencia de unas 150 personas. La jornada pretendía, de alguna manera, acercarnos a la realidad intersex y, a la vez, empezar a generar un cierto debate y conciencia en torno a esta temática tan poco conocida en el Estado español.

Durante la jornada, compuesta por dos mesas de debate, se habló de la situación de invisibilidad social y mediática que rodea la cuestión intersex, permanentemente frivolizada partiendo del desconocimiento más absoluto. Se expuso también la situación legal, totalmente inexistente con respecto a estas realidades, así como la evolución que se está viendo dentro el propio contexto del escaso mundo asociativo intersex, que en el Estado español empieza a evolucionar desde una posición totalmente aferrada al concepto de “enfermedad” o “deformación” hacia una conciencia de discriminación.


En la segunda mesa, activistas intersex de Barcelona, Argentina y Francia nos acercaron más directamente a la realidad de las vivencias y el movimiento intersex. Mauro Cabral, activista intersex argentino, nos hizo darnos cuenta de la necesidad de crear espacios físicos y simbólicos para la existencia de los cuerpos intersex, para convertir sus vidas e identidades en una posibilidad firme, en “cuerpos vivibles, habitables”. Por su parte, Vincent Guillot y Dannie Reynal, destacaron por encima de todo la importancia de tomar conciencia de que la lucha intersex es en sí misma una lucha feminista, y que el movimiento feminista necesariamente debe verse implicado, y no por solidaridad, sino porque realmente forma parte de su propio movimiento. Se trata, pues, de hablar de cómo se construyen los cuerpos y las identidades, de cómo se regulan los usos que cada cual da a su cuerpo en base a las normas binarias hombre/mujer, y sobre todo, de cómo el concepto de género acontece opresión.


Una importantísima voz se levanta dentro el movimiento intersex actual para exigir el cese de las operaciones sistemáticas a bebés y quizás algunas lectoras se preguntarán si es lícito, lógico, correcto o saludable. Las personas intersex no reivindican nada más que el derecho indiscutible a la propia existencia, y a un espacio social y simbólico donde existir. No deja de ser, en el fondo, la vieja reivindicación del movimiento feminista por el derecho a decidir sobre el propio cuerpo. Citando de nuevo a Vincent Guillot, “no tendría que existir realmente un movimiento intersex, sino un movimiento feminista consciente de que el género es opresión, y excluye todo aquello que lo cuestiona. Hace falta que reivindiquemos alternativas conjuntamente”.

Marina Collell es militante de la Xarxa de Acció Trans i Intersex de Barcelona y del movimiento feminista.

Extret de: En Lucha.org

martes, 14 de julio de 2009

Subscripció


Durant les jornades “Stonewall Contraataca” que van tindre lloc a Barcelona el 05 i 06 de juny, una camera de vídeo i un trípode per un valor total de 3800 euros van ser robats.

Esta camera es va quedar en el lloc de la trobada (Les Cotxeres de Sants) després de la performance “Perras de l'Apocalipsi” i entre este moment i la jornada del dissabte, la camera “va desaparéixer”.

Pertanyia a Majo de Post_Op, qui l'havia posat a disposició de les jornades per al seu ús col·lectiu. Com sabeu totes, les vostres millors palles passades i futures depenen de Post_Op (els que estaven just ara rodant un llargmetratge postpornogràfic).

Així que per a la nostra supervivència post-pornogràfica col·lectiva, necessitem dotar a Majo d'un nou ull mecànic humit. Per a això fem una crida per a comprar col·lectivament una nova camera.

Amb mirada ràpida pels confins de les nostres tribus canines sabem que podem comptar amb unes 120 gosses (comptant només els exemplars canins localitzats per Barna, Madrid, València i Donosti).Partint d'esta xifra, posem la participació al voltant de 35 euros (segons les possibilitats de cada unx).

Abans que s'instal·le la confusió, aclarim una cosa: açò no és només una crida a una solidaritat/responsabilitat col·lectiva. No som una ONG, som una comunitat de gosses. Pel coet el que vos fem és una proposta calenta: en quant es compre la camera nova, ens reunirem totes les gosses locals (més les que vullguen ajuntar-se, miaauu) per a rodar un pornogràfic en viu (d'entre 30 i 60 minuts) i ho enviarem totes les compradores i només a elles. Així que al final açò és una subscripció per a una peli pornogràfica històrica firmada i limitada a uns 120 exemplars per la quin vos assegureu d'unes palles sense competència, jeje.


Com funciona:
>> Si vols participar (siga que sí) envia'ns un mail a ojomekaniko@gmail.com amb el teu nom/cognom/contacte i indica'ns qual serà la teua participació. Anirem actualitzant la llista de subscriptors en el blog (si preferixes aparéixer per un malnom que pel teu nom, indicar-ho en el missatge. No posarem ni el teu contacte, ni la quantitat promesa en el blog) perquè es puga seguir en total transparència l'avanç de la subscripció. En quant s'arribe a la quantitat necessària vos contactarem a todxs perquè feu la transferència al compte 2100- 0641- 17- 0101169154

- La Caixa (concepte: Ull Mekánico). Comprem la camera, rodem i vos enviem la peli tan desitjada a casa. Mmmmmh.

>> Si no et vols subscriure però vols participar en la compra de la cambra pots fer un ingrés de la quantitat que tries en la mateixa compta amb el concepte “ojo mekániko”.

>> Per acabar et demanem de reexpedir esta crida a todxs els teus amors, t'ho agrairan. També pots col·locar la cibertira en la teua blog o web, enllaçant-ho a este blog. Prompte rodem.


Extret de: www.ojomekaniko.blogspot.com/

viernes, 10 de julio de 2009

jueves, 9 de julio de 2009

En la platja si i en el carrer no











Ens preguntem per que es pot estar en les mamelles al aire en la platja amb tanta naturalitat i amb la calor del carrer no es pot respondre de la mateixa manera.

























Pels carrers de Granada





El 12 de maig de 2009










Extret de : los limites son de gelatina sabor maracuya